Quan es parla dels grans pioners de la biologia de camp, el nom de George Schaller (Berlín, 1933) és ineludible. Zoòleg, ecòleg, explorador i escriptor, Schaller ha dedicat més de set dècades a observar animals en el seu medi natural i a impulsar projectes de conservació arreu del món. El seu treball sobre goril·les de muntanya, lleons del Serengueti, óssos panda, lleopards de les neus o antílops tibetans ha estat fonamental per a la protecció de nombroses espècies i ecosistemes. Però ell no se’n considera un heroi ni un “aventurer”, sinó un naturalista clàssic que ha fet ciència amb el cor i un compromís ètic.

Aquest és el resum de l’entrevista realitzada telefònicament el 3 de gener de 2011, i ofereix una panoràmica humana i intel·lectual sobre una vida consagrada a la natura i a la idea que la conservació no és només una qüestió tècnica o econòmica, sinó sobretot moral:

Nous projectes i un llegat que continua

Als seus gairebé vuitanta anys, Schaller no ha deixat de viatjar. Explica que, durant més de trenta anys, ha treballat amb col·legues xinesos en projectes que van des del panda gegant fins a l’antílop tibetà, ajudant a crear reserves i controlar la caça furtiva. Recorda que, després que el govern xinès confisqués armes a la població rural, els ossos bruns van començar a apropar-se als pobles sense por, provocant nous conflictes amb les persones. Ara treballa per entendre el comportament d’aquests ossos i trobar maneres de reduir danys.

En paral·lel, desenvolupa el projecte del “Parc per la Pau” al massís del Pamir, una de les regions més salvatges i remotes del planeta, que abasta Tadjikistan, Afganistan, la Xina i el Pakistan. La seva espècie emblemàtica és el mufló de Marco Polo, un “carner reial” que simbolitza la cooperació transfronterera. També continua vinculat a Panthera, l’organització que impulsa la creació d’un corredor forestal per al jaguar des de Mèxic fins a l’Argentina, i que representa un enorme cinturó de conservació continental.

Finalment, destaca el seu compromís amb la conservació del tigre a l’Índia, on promou una estratègia nacional conjunta. “El cercle continua avançant”, diu, amb el convenciment que cada projecte encén el següent.

La política de la conservació i la crisi global

Quan la conversa gira cap a la crisi climàtica i els conflictes de desenvolupament, Schaller és contundent: “La conservació és política.” Critica la miopia dels governs que només pensen en el curt termini i cita exemples com l’autopista al Serengueti o els plans de perforació a l’Àrtic. “Com pot un país ric voler destruir la seva última gran reserva per obtenir un 5% de petroli?”

Recorda amb nostàlgia líders com Teddy Roosevelt o Indira Gandhi, que van entendre el valor del patrimoni natural, i lamenta la manca d’equivalents actuals. “Els polítics no volen dir a la gent que ha de consumir menys o canviar de model. Però sense lideratge no hi haurà canvi.”

També denuncia el paper superficial dels mitjans de comunicació, que “només parlen del medi ambient quan hi ha un desastre”. Malgrat tot, veu esperança en la ciència i en la capacitat humana d’adaptació. Però adverteix que “hi haurà un gran reordenament ecològic” i que l’aigua dolça serà el recurs crític del segle XXI.

Les comunitats locals i el canvi cultural

Per a Schaller, la clau de la conservació del futur està en les comunitats humanes. Explica que moltes s’han acostumat a esperar que el govern actuï, però que “ara cal que gestionin elles mateixes les seves terres”. Als seus projectes, intenta sempre que la gent local participi en la planificació i se senti propietària del procés. Aquesta és, diu, “la nova esperança per a la natura”.

La dimensió ètica i emocional de la natura

Un dels punts més profunds de l’entrevista és la reflexió sobre l’ètica. Schaller afirma amb rotunditat que la conservació és, abans que res, una qüestió moral. “La ciència és necessària, però no suficient. El motor real és l’emoció, el cor.”

Explica que la gent estima els pandas o els goril·les no per raons científiques, sinó perquè són bells, pròxims, “abraçables”. Aquest vincle emocional és una porta d’entrada a la responsabilitat ecològica. Però també cal una ètica del dret a existir: les espècies tenen valor en si mateixes, més enllà de la seva utilitat.

Schaller denuncia la inacció de les religions tradicionals. “Cristians, musulmans, jueus, hindús… parlen del medi ambient en abstracte, però no actuen.” Només el budisme, diu, ha fet passos reals. Recorda, però, que a l’altiplà tibetà alguns monestirs han creat les seves pròpies organitzacions de conservació: “Quan la fe es tradueix en acció, esdevé una força poderosa.”

El científic nòmada i el plaer de descobrir

A diferència d’altres investigadors que dediquen tota la vida a una sola espècie, Schaller s’ha mogut constantment. “Diuen que tinc poca capacitat de concentració”, riu, “però en realitat gaudeixo de la varietat.” Es defineix com “un naturalista a la vella escola que fa ciència”, algú mogut per la curiositat i per la voluntat d’ajudar allà on faci falta.

Quan ja ha respost una pregunta científica i un país assumeix la gestió, prefereix marxar i començar en un lloc nou. “Una persona que dedica cinquanta anys a la mateixa espècie, quantes idees noves pot aplicar?”, es pregunta. Ell prefereix obrir camins, deixar relleus i anar a zones ignorades per la comunitat científica, on pugui ser útil i continuar aprenent.

El romanticisme de l’exploració

Admet que hi ha una part de romanticisme en la seva feina. “Si només fos una feina, no valdria la pena. Cal sentir que tens una missió.” No es veu com un gran explorador, sinó com algú que observa i escriu. “Els naturalistes antics recollien espècimens; jo prefereixo recollir observacions.”

Les seves motivacions, diu, són les mateixes que les de Darwin o Wallace: sortir al món, mirar al voltant i aprendre. “Això és el que m’empeny”, confessa.

El valor del coneixement i l’educació local

Preguntat sobre el que considera el seu major èxit, Schaller no dubta: formar persones locals perquè continuïn la feina. “Puc iniciar un projecte, però sóc al país per poc temps. La responsabilitat és seva.” Més enllà de les reserves o els parcs, creu que la clau és crear una nova generació de científics i conservacionistes arrelats a la seva terra. Per a ell, la transmissió del coneixement és la veritable victòria.

L’educació i els reptes de les noves generacions

Quan li pregunten com va començar, explica que va fer el seu primer treball de camp el 1952. Aleshores, gairebé ningú a l’Índia o a Sud-amèrica s’interessava per l’ecologia de camp. Avui, diu, la situació ha canviat, però el problema és un altre: hi ha més biòlegs formats, però menys oportunitats laborals. Molts acaben atrapats en la burocràcia o allunyats del terreny.

Reivindica que cal crear espais on els joves puguin aplicar allò que saben, perquè “la passió per la natura es perd si no pots sortir a observar-la”. I recorda, amb gratitud, la seva llibertat per treballar en 23 països: “He estat extraordinàriament afortunat. Tots m’han rebut amb hospitalitat, encara que jo no parlés el seu idioma”.

La Xina: un cas de transformació

Schaller descriu la Xina com un país on la consciència ambiental ha crescut enormement. Quan hi va arribar als anys vuitanta, la gent el mirava sorpresos quan parlava de conservació. Avui, explica, milers de xinesos visiten els parcs nacionals i hi ha un moviment creixent d’organitzacions locals. El govern, diu, “ha fet molt per augmentar la consciència, tot i que la implementació és complexa”.

El contrast és abismal: de les poques reserves existents als anys vuitanta s’ha passat a més de dues-centes. Però encara hi ha reptes de gestió i finançament. “És difícil per a qualsevol país”, admet.

El misteri de les espècies i el mite del Yeti

Sobre la possibilitat de descobrir noves espècies, Schaller és optimista. Recorda que només s’han descrit científicament un 10% de totes les espècies del planeta, i que fins i tot al jardí de casa es poden trobar novetats si s’observa amb atenció. Menciona els descobriments dels anys noranta a Laos —nous cérvols i el saola, un bòvid desconegut fins aleshores— com a prova que el món encara amaga secrets.

Pel que fa al Yeti, reconeix que mai s’ha trobat cap prova física concloent: “Fins que no tinguem ADN, és difícil afirmar res. Però sempre hi haurà misteris, i això també forma part de l’encant de la natura.”

Les prioritats actuals i el sentit del temps

Avui, Schaller prefereix centrar-se en protegir les zones que li són més estimades: els goril·les de Virunga, el Serengueti, l’Àrtic, el Tibet, les muntanyes del Pamir... “Ja no busco nous llocs. Vull ajudar a preservar allò que conec i estimo.”

Aquesta fidelitat resumeix la seva filosofia: la natura no és un laboratori ni un escenari per a l’aventura, sinó una comunitat moral amb la qual l’humà ha de mantenir un pacte de respecte.

Missatge als joves: determinació i curiositat

Quan parla als joves, el seu missatge és clar i directe: tothom pot contribuir a la conservació, des de donar suport econòmic fins a implicar-se en una ONG local o votar amb consciència ambiental. “Quan voteu, pregunteu-vos: aquest polític ha parlat mai de medi ambient? Si no, per què?”

Per als qui volen dedicar-s’hi professionalment, recomana formació, perseverança i adaptabilitat. “Si realment vols estudiar la pantera de les neus, pots fer-ho. Només cal temps, persistència i una mica de diners. Si ets bo, els recursos arribaran.” Critica, però, que cada vegada hi hagi menys persones disposades a passar setmanes al camp: “Tots volen fer recerca, però sense embrutar-se les botes.”

Per això defensa que cal recuperar l’esperit explorador des de petits: sortir, observar, jugar a l’aire lliure. “Si realment t’agrada, les oportunitats vindran.”

També reconeix la importància de la vida personal. “He tingut molta sort amb la meva dona, que comparteix aquesta manera de viure. No és fàcil criar fills en cultures diferents, però s’ha de ser adaptable.” Prefereix treballar amb gent local: “Quan m’he endut estrangers, no s’han adaptat; la clau és integrar-se i aprendre del lloc.”

Una vida entre espècies, cultures i valors

La trajectòria de Schaller és un pont entre la ciència i la humanitat. Ha viscut més de vint anys al terreny, des de les selves de l’Àfrica fins a les glaceres de l’Himàlaia, passant pels pantans del Brasil o les estepes del Tibet. Però sempre amb la mateixa actitud: observar amb respecte, comprendre abans d’actuar, formar abans que imposar.

El seu llegat va molt més enllà de les dades o els llibres. Representa una manera d’entendre el món on la curiositat científica s’uneix a la compassió, i on la recerca es converteix en un acte d’amor i de responsabilitat.

Una ètica per al segle XXI

Schaller veu el futur amb lucidesa i esperança prudent. Sap que el món canviarà dràsticament i que moltes espècies desapareixeran, però insisteix que la resposta ha de ser ètica, no només tècnica. “Les espècies tenen dret a existir. La conservació és un deure moral.”

Aquesta visió, profundament humanista, és potser la seva aportació més gran: la idea que preservar la natura és preservar-nos a nosaltres mateixos, perquè formem part del mateix teixit viu. Com diu ell mateix, “el cap i el cor s’han de posar junts”.

Epíleg: el naturalista que encara escolta el món

A l’altra banda del telèfon, Schaller parla amb una serenor que només tenen aquells que han vist de prop tant la bellesa com la fragilitat del món natural. Cada paraula seva és una crida a l’atenció, a la humilitat i a l’acció. No és un científic que acumulés dades; és un testimoni del vincle íntim entre els éssers humans i la resta de la vida.

Al final de la conversa, deixa anar una frase que resumeix la seva filosofia: “La vida és un privilegi. Si pots contribuir una mica a protegir-la, ja val la pena haver viscut.”

George Schaller, biòleg i pioner de la biologia de la conservació, ha escrit una obra literària extensa i influent basada en dècades d’estudi de grans mamífers arreu del món. Als seus llibres —com The Mountain Gorilla, The Serengeti Lion, The Last Panda, Stones of Silence o Tibet Wild— combina observació científica rigorosa, narrativa de camp i reflexions personals per mostrar la vida de goril·les, lleons, panteres de les neus, óssos panda i altres espècies emblemàtiques. La seva prosa destaca per la sensibilitat ecològica, la precisió naturalista i la defensa constant de la preservació dels ecosistemes, convertint-lo en una de les veus més destacades i literàries de la conservació moderna. Un resum del seu treball es pot llegir a "Un naturalista y otras bestias", (2007) publicat per Altaïr.